dilluns, 30 de març del 2015

MARATÓ DE TV3 DEL 2014, DEDICADA A LES MALALTIES DEL COR.


MARATÓ DE TV3 DEL 2014, DEDICADA A LES MALALTIES DEL COR.

La suma d’esforços de persones, col•lectius, entitats i empreses d’arreu del territori català va fer possible un nou èxit de La Marató de TV3 i va transformar el marcador final del programa en una xifra espectacular: 8.864.016 €, pendent encara del tancament definitiu dels donatius que fes faran el 31 de març.

 Per això, La Fundació La Marató de TV3 ens ha fet arribar el diploma acreditatiu de la nostra participació en l’última edició de La Marató de TV3, en format digital, per poder-lo reenviar als nostres col•laboradors.

Esperem poder-vos retrobar en la pròxima edició de La Marató de TV3, que serà el 20 de desembre i es dedicarà a la diabetis i l’obesitat, les dues malalties metabòliques amb més incidència a Catalunya, donat que afecten a una de cada quatre persones.

Des de Project Scheherezade no podem més que dir-vos a tots els que vàreu participar, GRÀCIES DE TOT COR, ens retrobem aviat!

diumenge, 8 de març del 2015

L'ÀNGEL DE VARSÒVIA, IRENA SENDLER (1910-2008)




El 1999, un grup d'estudiants de Kansas que realitzaven un estudi sobre l'Holocaust jueu es van topar per casualitat amb el nom d'una dona polonesa i una dada al costat del mateix: Irena Sendler, que així es deia, havia salvat ni més ni menys que a 2500 nens del gueto de Varsòvia durant l'ocupació nazi. Sortia a la llum, més de mig segle després, la imatge d'una velleta a la qual molts d'aquells nens, ara convertits en adults, van reconèixer en els mitjans de comunicació. La història d'Irena Sendler va ser la història d'una dona valenta i amb uns valors purs. Al marge d'ideals polítics i religiosos, Irena es va jugar de la vida per salvar éssers innocents d'una mort segura.

Irena Sendler va néixer el 15 de febrer de 1910 a Otwock, Varsòvia, en el si d'una família catòlica. Des de ben petita, Irena va conviure amb la solidaritat i l'amor i respecte als altres. Valors que va aprendre del seu pare, Stanisław Krzyzanowski, un metge que va morir quan ella només tenia set anys al encomanar-se del tifus que patien els seus pacients i als que molts dels seus col·legues no havien volgut atendre per por de contagiar-se.

Irena va decidir dedicar la seva vida als altres i es va fer infermera. El 1939, quan Alemanya envaïa Polònia, Irena, que treballava al Departament de Benestar Social de Varsòvia, treballava dur en els menjadors comunitaris de la ciutat.

Tres anys després, la situació es va tornar encara més complicada amb la creació del gueto de Varsòvia. Tot i que Irena s'havia educat en la fe catòlica, igual que el seu pare, va tenir sempre simpatia pels jueus als quals no va dubtar a ajudar, tot i el perill que allò podia comportar per a la seva pròpia vida.

Irena es va unir llavors al Consell per a l'Ajuda de Jueus, conegut com Zegota, com a membre del cos sanitari per encarregar-se de pal·liar els casos de malalties contagioses. Davant l'amenaça d'una epidèmia de tifus, els nazis van ser permissius amb les persones que entraven al gueto per intentar frenar la malaltia.

A més d'ajudar a altres infermeres no jueves a introduir-se al gueto, Irena aviat es va adonar que aquell espai controlat i vigilat només podia oferir un futur fosc per als seus habitants. Així que va decidir cercar la manera de treure del gueto almenys als més petits. Era una decisió terrible per a les mares que havien desprendre’s dels seus fills però en moltes ocasions era l'única manera de salvar les seves vides. Molts dels seus pares acabarien morint en els camps de concentració als que els jueus del gueto de Varsòvia van ser traslladats.

La manera més senzilla de treure els nens del gueto era mitjançant les ambulàncies que traslladaven als més greus als hospitals de fora de l'espai controlat. Però aviat va haver de buscar altres mètodes per fer-ho. Des col·locar dins de bosses d'escombraries fins a taüts, qualsevol idea era benvinguda.

Dels 2500 nens als que va poder salvar d'una mort segura, Elzbieta Ficowska va ser un dels casos més coneguts. En aquell terrible 1942, era només un nadó de pocs mesos quan li va ser administrat un narcòtic i la van col·locar en una caixa amb forats que van posar amagat en un carregament de maons. Els seus pares van morir en el gueto i la petita Elzbieta va ser criada per Stanislawa Bussoldowa, una coneguda d'Irena. Una cullera de plata amb la data del seu naixement i el seu sobrenom, Elzunia, gravats va ser el petit objecte que va mantenir a Elzbieta unida a les seves arrels. I és que Irena sempre va voler que els nens als quals va salvar no perdessin mai els seus orígens i la seva veritable identitat. Per això va portar un exhaustiu registre que va enterrar al jardí d'una veïna per si ella moria.

El 20 octubre 1943 les coses es van complicar per Jolanta, nom en clau d'Irena, que va ser detinguda per la Gestapo. A la presó de Pawiak va ser sotmesa a terribles tortures amb les que els nazis no van aconseguir sostreure-li el parador dels nens als quals havia estat ajudant a escapar del gueto.

Condemnada a mort, Irena va poder escapar de la presó gràcies a un soldat qui la va ajudar a escapar i el seu nom va ser apuntat a la llista d'executats. Fins a la fi de la guerra, va continuar amb la seva tasca sota un nom fals.

Un cop acabada la guerra, Irena va desenterrar les llistes amb els noms dels nens i la va lliurar al Comitè de salvament dels jueus supervivents.

Irena Sendler es va casar i va tenir tres fills, i fins i tot va tenir problemes amb el règim socialista que es va instaurar a Polònia.

Després de dècades de vida anònima, quan la seva fotografia va ser publicada en els diaris, van ser molts els homes i dones que van reconèixer en aquella dona a la infermera que va salvar les seves vides durant l'ocupació nazi de Polònia.

L'Ordre de l'Àguila Blanca de Polònia, títol de Justa entre les Nacions d'organització Yad Vashem de Jerusalem o la seva candidatura al Premi Nobel de la Pau van ser alguns dels reconeixements a una dona qui mai va pensar que la seva tasca humanitària, descoberta molts anys després, aixequés tant enrenou. Per a ella va ser el que havia de fer.

Irena Sendler va morir a Varsòvia, el 12 de maig de 2008. Tenia 98 anys.






http://www.irenasendler.org/