Ball de competència en el qual no s'ha de posar a prova la resistència física per córrer o per altre moviment accelerat, sinó que la competència és més aviat d'enginy.
Per l'alta muntanya ponentina, per a escollir el fadrí que havia de manar el carnestoltes i que fins a cert punt venia a encarnar el geni, es valien del ball de bastons, conegut més popularment per ball de l'Hereu Riera. És remarcable la presència del vi en les mascarades.
Pels llogarrets més alterosos de l'Aran, el diumenge abans de començar les gresques del carnestoltes, al cap de colla dels fadrins, que dirigia i portava el pes de la gatzara, sortia a la plaça a ballar el ball de L'hereu Riera. Els aspirants ballaven damunt i a l'entorn d'un vas de vi, obligadament negre, dels més alts que trobaven per damunt del qual entravessaven dos bastons en forma de creu ben rústics i nuosos que fessin de ben mal sostenir-se, el fadrí havia de ballar per damunt dels quatre angles de la creu amb gran lleugeresa i enginy per tal de no fer caure els bastons, per llur primparada estabilitat, podien ben tombar-se, també per efecte del vent aixecat en ballar. Si el ball sortia bé, en acabar el fadrí es bevia el vi i restava com l'heroi de la festa. Si l'esgarrava sortia a repetir-lo un altre minyó que restava l'amo de la bulla si treia el ball.
La fadrinesa de Tuixent encara ballava l'Hereu Riera l'any 1924
http://www.xtec.cat/~ltorres3/projecte/d5/hereuriera/hereu.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada